Es feia dir Alarrota, però signava com Bocamuerta. Va marxar d’un poble de la provincia de Cordova, es va començar a perdre a Madrid i finalment una corda al coll se’l va emportar de Barcelona i del mon. No tenia 30 anys. Miguel Bocamuerta era una ànima errant, d’esperit bohemi i de cor depresiu . I això es viu en aquest disc póstum "Tu en Marte y yo en Pluton". La vida no es va portar bé amb ell i això es reflexa en aquest disc i les seves cançons, histories de bars, d’ambients de borratxos, de psicodroms, de reis i bufons, de paiasos tristos jugant a perdre. Bocamuerta veu de diferents fonts, però sobretot de Dylan, com es nota en la primera cançò que us posem "Como un Perro" , cançò que serveix per demostrar que si no ens hagués deixat tràgicament el seu missatge literari, la seva producción seria molt extensa i donaria molt a parlar. Aquest disc el va acabar de fer el seu productor i amic FLOW (Fernando Vacas, sí, sií, el que fa cantar a les seves cosines de 12 anys… les Prin La La), que va afegir detalls de corda, vent i piano per vestir les deu cançons nues que va deixar Alarrota. La segona cançò que hem triat "Por enésima vez" ens sona com un narcòtic testament a l’abast de molts pocs músics, Sabina potser? Us deixem amb aquest disc , primer i últim de Miguel Bocamuerta, un disc sincer, lleuger i emocionant, per que ell va cantar a l’horror i a l’amor, sempre a l’amor, com qui desfulla una margarida i sap que amb la darrera fulla s’acaba la seva vida.
Hmmmm….. nois i noies tristots abstenir-vos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada